Hi ha hagut pintors de carrers excepcionals, un d'ells el vilanoví Gaspar Miró Lleo, el qual trionfa a París abans de la primera guerra mundial, l'Ajuntament el va anomenar "Pintor de la Vila de París" i l'autoritzà per a poguer plantar el seu caballet allà on l'hi convingué. Quan pintava per llocs centrics els gendarmes el protegien de la circulació desenfrenada. Public i marxants es disputaven les seves obres. Els classics carrers de París l'hi donaven fama i diners.
El nostre pintor Boronat també pinta carrers de Barcelona, té léxic propi, té el seu auditori, planta el seu caballet on l'hi convé i ens dona sensibles mostres de bon "diseur".
Els barcelonins estimen els seus carrers, son carrers amats que tenen les seves característiques, la seva historia i les seves tradicions. Boronat, pintor de carrers, sap on hi batega a cada un d'ells l'anima de Barcelona, sap traduir plasticament la seva grandesa, les seves miseries, el seu dolor i els seus misteris.
B.Xifré Morros (1977)

L''obra d'en Boronat és plena d'imatges que molts coneixem, algunes de les quals surten sovint de la nostra memoria quan despleguem el ventall que conté alló que tots volem que sigui tan real com els seus quadres. Visitar aquesta exposició és més que un suggeriment.
Manuela de Madre i Ortega
Alcaldesa de Santa Coloma de Gramanet