CLAUDIA i ANTONI VIVES FIERRO
Del 20 de Julio al 15 de Agosto de 2002
Cara i creu d'una mateixa vocació pictòrica.

Des de que el món és món, son tantes les coses que han passat
i que seguiran passant que per molt que es faci res no resulta únic i plenament ohginal. Sempre hi ha un antecedent i, sigui quan sigui, arribarà un conseqüent. Però, malgrat tot, la oríginalitat de les persones s'imposa quan és autèntica i marca amb pedra blanca la transcendència afectiva d'uns instants. Aquest és el cas de l'exposició conjunta que els Vives Fierro, pare i filla, celebren i amb la que inauguren les activitats d'una nova galería d'art a Sitges.

 Antoni Vives Fierro, pintor amb llarga i ben provada trajectòria al seu darrera, manté i amplia l'actualitat del seu art. Clàudia Vives-Fierro, pintora que totjust comença a expressar-se per ella mateixa després de diverses exposicions en les que ha provat el tremp de la seva vocació, afirma que ja disposa de la necessària creativitat per a poder anar sola i madurar artísticament pel seu propi compte. Perquè, malgrat ésser pare i filla res no tenen a veure entre ells pel que fa a la pintura. L'afecte paterno-filial és intens en les dues direccions, però com la predisposició genètica mai no es manifesta de la mateixa forma, quan pinta la filla va d'acord amb el que sent i pensa, fet que omple de goig a un pare que sempre ha tingut com objectiu l'exercici de la personal independència de críterí.

Pintor i pintora porten els mateixos cognoms, amb la petita diferència d'un guionet que uneix els d'ella. Però encara que la bandera artística sigui la mateixa, els quadres de Clàudia Vives-Fierro competeixen amb els d'Antoni Vives Fierro. Entre pare i filla no hi cap mena d'enfrontament, però les seves genuïnes formes de pintar responen a situacions anímiques ben diferents. Antoni Vives Fierro persegueix i aconsegueix captar els valors ètics d'unes llums que venen del passat i que prímer va veure en
les robes esteses als Encants de Barcelona i ara troba en les parets de les cases a l'havana Vella de Cuba. Clàudia Vives-Fierro, ben al contrarí, avança cap a les llibertats expressives. Són cara i creu d'una mateixa moneda que dona com guanyadors a tots dos perquè, llançada a l'aire de l'art, no ha d'arribar mai a terra si ells, pare i filla, filla i pare, continuen amb les capacitats creatives que ara demostres,

Josep M. Cadena
                                                               

 
                                                               
      
                                                                                                                                    

"PORXOS" oli sobre tela 65 x 100 cms

"CARRER DE L'HAVANA"
oli sobre tela 115 x 135 cms

"ESPAI BLAU" oli sobre tela 73x 92 cms



"PARELLA I" oli sobre tela 65 x 100 cms