Francesc Estall

FRANCESC ESTALL BOTEY
Neix a Badalona (Barcelona).
Estudia a l'escola d'Arts Aplicadas de Badalona (especialitat decoració), compaginant-ho amb la tasca de dibuixant litógraf. Estudia gravat, litografía i serigrafía en totes les especialitats.
Té murals a Madrid i Barcelona. Va ser professor de dibuix artístic a l'escola "Les Teules" de Badalona. Professor de dibuix artístic de l'escola d'Arts Visuals de Vilassar de Mar (Barcelona).
Exposa des de el 1970 i té nombrosos premis i distincions entre els quals: 2ón premi i medalla d'argent Saló de la Tardor (Manresa); Premi Calella 7é premi; 1 er. Premi de pintura Escuela d'arts Aplicades de Badalona (Barcelona); Menció honorífica, Biennal de pintura de El Masnou (Barcelona); accésit en dibuix V exposició col.lectiva a Badalona (Barcelona). 1er. Premi de Mieres (1993), 2on. Premi dibuix d'Almazán (Soria).

BIBLIOGRAFÍA
Diccionari Ráfols, 90 Artistes dels 90. Guía del Arte 1992/1994. Los Artistas Nacionales del Siglo XXI. Revista Espiral de las Artes, n°s 27 y 28. Catáleg Nacional de Arte 1995/1996. Anuario Batik 1996. Revista Gal Art 1995-96-97-98-99 y 2000. Artistas del 1999. Diccionario Gal Art de Artistas y Exposiciones 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999, 1999-2000 y 2000-2001. Artistas del siglo XXI. Figuras (Josep M. Cadena). Artistas Internacionales Siglo XXI.

ULTIMES EXPOSICIONS INDIVIDUALS
1994 Galería 4 Cantons, Olot (Girona); Veinte pintores en el 20° Aniversario de Diagonal, El Corte Inglés (Barcelona); Galería Josep Fajol, Figueres (Girona); Galería Tramontan, Palamós (Girona); Galería Xipell, Manresa (Barcelona); Galería El Fons d'Art, Olot (Girona). 1995 Galería Llahí, Andorra; Sala d'Art Arxíu Tobella, Terrassa (Barcelona); Galería Roma, Vilassar de Mar (Barcelona); Galería Spai 18, Sitges (Barcelona); Castell de Benidormies, Castell d'Aro (Gírona). 1996 Galería Xípell, Manresa (Barcelona); Galería Roma, Vilassar de Mar (Barcelona); Galería Ribes Art, Tarragona. 1997 Galería Pericas, Vic (Barcelona); Muestra de Arte, Zaragoza; Estació de l'AVE, Madrid. 1998 Galería Xípell, Manresa (Barcelona); Estació de l'AVE, Madrid. 1999 Galería Retablo de Arte, Pamplona; Galería Roma, Vilassar de Mar (Barcelona); Galería Dukessa, Vitoría-Gasteiz; Galería Xipell, Manresa (Barcelona). 2000 Galería Kariz, Tarragona. 2001 Galería Xipell, Manresa (Barcelona). 2002 Sala d'Art "Gent del Masnou", Barcelona; Galeria Pedreguet Art, Amer (Gírona); Galería Xipell, Manresa (Barcelona). 2003 Sala Doménech i Estapá, Barcelona. 2004 Galería Molmar, Pamplona; Galería Xipell, Manresa (Barcelona). 2005 Pedreguet Art, Lavau (França); Gonzalo Olivan, Sitges (Barcelona).

Estall és pintor. Pintor de la vella escola. O siguí pintor que combrega amb el que es objectiu considerant-t'ho suprema font de la bellesa, coneixedor de que res pot superar a la realitat. I sabent, també, que la seva missió com artista es captar-la i fer el trasllat a la tela, al suport, fent servir l'oli o el pastel, pero fent-ho d'una manera personal, amb quelcom difícil de definir i que es converteix en una marca, en un segell propi... I l'Estall ho aconssegueíx. És un excel-lent dibuixant i un coneíxedor dels secrets de la paleta. Són virtuts que posa al serveí d'uns temes mitjançant els quals ens parla del concepte de la bellesa, deis sentiments que la realitat desperta en ell. I per aíxó, es lógic, que la figura femenina, suprema dificultat, estiguí present en totes les seves obres. Una figura captada entre suaus llums i qualitats càrniques, entre blancs vestits, daurades sorres i matitzats reflexes.
Junt a aquesta realítat, de vegades unit a ella, ens ofereíx Estall el seu homenatge a la técnica desgrananat la materia i avançant per el camí del que és informal, que uneíx a la realitat. Maneres de fer i de dír diferentes que queden armonitzades pero que conformen un tot que demostren que el verítable artista es capaç de recorrer camíns diversos, aconseguint sempre el seu objectiu. Aixó és el que passa en el cas d'Estall.
J. Llop S.